dimarts, 3 de març del 2009

Setena menjada: Digues que sí




- Digues que sí, si us plau, amor, digues que sí... Recordes? Et veia passar davant el finestral i jo allà, amb la boca oberta. Al principi ni t'hi fixaves en mi, potser les meves formes no et seduïen, no ho sé. Fins un bon dia que sí que ho vas fer, recordes? Em vas mirar i jo tensa, apretant cintura. Digues que sí, amor, si us plau. Amunt i avall pel carrer, quan passaves em miraves. I jo tensa, amb la boca oberta. Em miraves. Fins aquell dia, meravellós dia, em vas mirar de dalt a baix, jo tensa, apretant cintura, vas entrar, vas xerrar amb el meu pare i després de una encaixada de mans vaig venir amb tu. Amb la boca oberta. Si us plau, amor, digues que sí. Vam passar bons moment al principi, recordes? A la teva falda, em tocaves l'orella i feia sevir les paraules que tu volies, tensa. Si us plau, amor. Quan em tocaves els cabells et deia els versos més bonics, tensa i patosa. Sí, patosa. Sé que soc difícil, ho reconec però hi posaré tot el que tu vulguis. Digues que sí, si us plau, amor. He estat temps en silenci, arraconada, amb la boca oberta. Podia haver tingut més fortuna al costat de un altre, viatjar, cantar, ballar. Però no t'ho retrec, soc difícil, ho sé. Amor, digues que sí, si us plau. T'he vist tocar altres tecles. T'he sentit bufar-li l'orella a una altra, i jo amb la boca oberta. Tensa. Digues que sí, si us plau, amor, digues que sí.

- Tornem-ho a provar, bonica. Ens ho passarem bé.

Algú sap on fan classes econòmiques de guitarra?

5 comentaris:

  1. ei... aquest també és molt bo!

    ResponElimina
  2. forma part de l'escrit o ho preguntes de vritat? perquè jo m'apuntaria que tb en tinc una esperant que li tregui les trenyines..

    ResponElimina
  3. molt bo!!!
    no sabia k eras tan romantik.

    ResponElimina
  4. bones Isra! ostres, ets molt bo!!
    no sabia que escrivies i tampoc, que ho feies tan be! no he llegit tots els textos però els que he llegit m'han agaradt molt!
    un peto!
    seguire llegint!

    Maria!

    ResponElimina
  5. Júlia, ho preguntava de veritat. De fet ja he començat i m'ho passo molt bé. Sabent que no arribaré a ser un Paco de Lucía, eh!? Encanta de que us agradi!!

    ResponElimina