Calenta, m'acarona la galta i llisca fins el llavi. Record vaginal. Càgum! De mar, salada.
La primera capa, dura, es desprèn fàcilment i despulla una segona, tocada, malferida. Estalviar és de savis i intento aprofitar tot el que es pot. El viatge ha sigut dur, i els cops calen molt endins. Haurà arribat al cor? La forma, original, es deforma. La ferida més gran serveix de base per començar a fer trocets el què, de principi, íntegre, no em servia. Esmicolada, amb escalfor suau, s'estova i endolceix. Arribat a aquest punt puc començar a preparar el plat que desitjava.
M'encanta la ceba, però crua, a vegades pica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada