dimecres, 11 de febrer del 2009

Primera anada: Excelsior III



Avui he recordat aquest vídeo que vaig veure fa temps a "Fogonazos", un dels blocs pel que, de tant en tant, trec el nas. No sé ben bé per què l'he recordat. Suposo que pel moment que estic vivint. Un salt espectacular i una baixada amb algun que altre inconvenient (que ara us explicaré) per acabar amb el peus a terra, sa i estalvi.
El 16 d'Agost de 1960, a la base d'Alamogordo de New Mexico, Joe Kittinger pujava a un globus atmosfèric amb la intenció de participar en un experiment anomenat Excelsior III. Amb l'experiment volien comprovar els efectes de l'alçada en els humans. Crec que pujant a qualsevol pic els efectes queden demostradíssims però van voler anar més enllà.
Aquest valent va saltar des de 31.300 metres (ufff...) i va trigar gairebé 14 minuts en arribar a terra. Ajudat amb bombones d'oxígen, clar. Diuen que al saltar se li va trencar un guant i la mà li va duplicar el tamany. A l'arribar a terra la mà va tornar a la seva forma natural sense més conseqüències. Les imatges son antigues però espectaculars.
Tranquils, no tinc planejat saltar d'enlloc. Estic volant mirant-me la mà. A veure si torna a lloc...

2 comentaris:

  1. quin boig en Joe..vaig creient, i l'edat mho reafirma, que no podré saltar mai pels aires, crec que no aguantaria l'impressió i se'm tallaria la respiració (si ja em passa amb les atraccions de la fira!)..I tú vola picarolu, vola, que quan et trobis la mà n'hi haurà una altra estesa a l'altra banda..

    ResponElimina
  2. Tindrà dits. Tindrà ungles. Però potser és un peu. Espero trobar-m'hi una mà...

    ResponElimina