Cinquena menjada: Bons hàbits

Quan era petit m'havia trobat menjant, més d'una vegada, per la meva tossudesa, a la tassa del vàter. Això a la canalla els hi passa, no sé ben bé per què, hi ha menjars que no volen de cap de les maneres.
Un altre record és el de, després de mitja hora amb una pilota de tall a la boca, deia "tinc pipí" i corrents ho escopia a l'aigua i, feta la feina, tirava de la cadena. Això en el millor dels casos. Altres vegades, quan ma germana es girava, obria el calaix de la taula i hi fotia la bola a dins. En tots tres exemples no crec que les solucions fossin les adients.
En el primer, et pot deixar una mala sensació d'aquell plat i, per sempre més, tenir mania a un menjar que podria ser molt saludable i gustós quan hi ha gana. Es podria preparar un plat divertit i atractiu si es vol i es té paciència.
En el segon, no cal dir gran cosa. Si no menges, no creixeràs. I així de petit m'he quedat.
I en el tercer dels casos, us ho podeu imaginar quan era descoberta la malifeta. Inmenjable! I el més important, sempre era descoberta!!
M'he anat fent gran i he passat per èpoques de pizza, de xino, de frankfurt, de gots de llet per sopar, de nocilla, de cereals, de fuet i xocolata (junts!!), de totes les barreges possibles i ara tinc ganes de cuinar. De cuidar.
Per sort, per gana o per ganes de obrir el paladar m'agrada tot. I qui sap? Potser un dia em veieu menjant alguna llagosta per Àsia, cangur per Austràlia o foca a Groenlàndia. Qui sap?
El que si sé és que m'ha vingut gana...