tag:blogger.com,1999:blog-68063739352270001702012-02-16T14:11:55.900+01:00Benvinguts a l'olla. Un espai on hi trobareu anades i menjades (d'olla, clar), on jo hi posaré el brou i vosaltres la resta d'ingredients. Com si fos una sopa de pedres. Esteu tots convidats a entaular-vos, menjar i portar una mica de vi o postres. Penseu que un bloc es nodreix de comentaris, els vostres. I que amb tot el que aporteu farem que aquesta olla no acabi plena de grills. Bon profit!Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.comBlogger231100tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-81540785900179962972009-05-10T10:28:00.002+02:002009-05-10T10:55:46.884+02:00

Cada any a Monterrey, California, es celebra el T.E.D. (Tecnologia, Entreteniment i Disseny), un cicle de conferències que, des de 1984, reuneix a les ments més brillants del seu sector. Cada orador disposa de 20 minuts per exposar les seves idees amb l'objectiu de compartir i discutir en benefici de la ciència, les arts, els negocis o assumptes globals. Les xerrades del T.E.D. estan penjades a

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-65995116722405340792009-04-17T19:10:00.002+02:002009-04-17T19:16:34.494+02:00

Sí, sí... Estic fent el Camino de Santiago. Us tindré informats. Cliqueu aquí.

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-78081614178167568442009-04-05T03:55:00.003+02:002009-04-05T11:44:49.791+02:00

No sé que tenen les slow motions que m'agraden tant. No sé, potser que la vida tan atrafegada que tenim no ens deixa contemplar les petites particularitats dels petits moments. Alentir el temps com ho han fet Spike Jonze i Ty Evans és un dels meus desitjos més grans des que era petit. Qui no ha somiat mai aturar el temps i fer de les seves? O poder assimilar el fets a poc a poc i prendre les

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-71497457238618549062009-03-30T15:24:00.007+02:002009-03-30T20:20:19.445+02:00

- Bon dia.- Hola, bon dia. Els seu nom, si us plau?- Jordi Casamitjà.- Té visita programada?- No.- Passi a la saleta, si us plau, ara el cridarem. - Li diu el recepcionista assenyalant una porta amb la mà.Entra a una sala buida i molt lluminosa amb cadires posades una al costat de l'altre, mirant cap al centre. Al racó hi ha una tauleta de fusta amb un ram de flors, liliums li sembla que es diuen

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-43113426133115342282009-03-28T07:54:00.003+01:002009-03-28T08:03:03.665+01:00

Espectacular, bonic, emotiu i trist curt de Bruce Branit per a un dissabte plujós i fred. Val la pena dedicar-hi el deu minutets que dura.

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-31235567370832256952009-03-26T19:31:00.007+01:002009-03-28T09:50:01.742+01:00

Vaig a llençar la brossa, pare, diu amb veu aguda. Els pares es miren amb complicitat, sabent que de la porta de casa al contenidor no es triguen tres quarts d'hora. Tanca la porta i baixa les escales de dos en dos; al portal l'esperen. Quan la sent es gira nerviós. Llencen les respectives bosses a terra i es fan un petó llarg, amb passió. Sense llengua. De moment, només la fan servir per fer-se

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-61526921634426050602009-03-23T20:35:00.010+01:002009-03-25T21:29:22.299+01:00

Fa uns quants dies vaig anar al supermercat a comprar i vaig agafar dos quilos de taronges, d'aquestes que van amb una mena de reixeta. Origen: "Comunidad Valenciana", posava. També hi diu "tratado con ceras, imazalil y TBZ". Collons, jo volia taronges, no espelmes. I això del imazalil? Què deu ser? I el TBZ? Bé, doncs... investigarem.Imazalil és un fungicida amb el que tracten moltes de les

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-17091773297538188582009-03-20T20:22:00.003+01:002009-03-20T21:11:16.587+01:00

Ja no és el què era, pobreta. S'ha engreixat i la pell se li esquerda. El bronzo que ha agafat amb el sol és l'únic que la posa contenta, sap que si algun jove la veu segur que li tira la canya. Ella espera. Recorda amb nostàlgia quan estava feta una floreta i venien les abelles, papallones i borinots a festejar i fer-li pessigolles. Aix... quins temps!! I quina vida més curta! Però ella espera.

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-41281481154905446542009-03-17T18:43:00.005+01:002009-03-17T20:20:24.174+01:00

Sota l'aigua les coses es veuen diferent. Ni millor ni pitjor, diferent. Les dimensions canvien, ja que un objecte pot semblar fins a un 25% més gran del que és en realitat. Els colors també varien depenent de l'angle en que el raig de llum entra, segons va perdent velocitat i guanyant profunditat hi ha tota una gamma de tons i efectes òptics que semblen trets d'un calidoscopi. Jason de Caires

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-9717215789778876922009-03-11T16:59:00.004+01:002009-03-11T17:53:23.549+01:00

Leopoldo Abadía, ex-professor de política de empreses de IESE de la Universitat de Navarra i president del grup Sonnenfeld, és un "nano" de 75 anys amb 12 fills i 35 nets que el preocupen pel seu futur. I dic nano perquè té la inquietud de descobrir coses, i això l'ha portat a elaborar un diccionari que explica molt bé la crisi financera que estem patint. Aquest enginyer industrial, tot llegint

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-77353191406672711992009-03-11T08:15:00.019+01:002009-03-11T21:25:40.109+01:00

"Ojala" entra per les orelles. Aquella tonada li agrada però l'ha sentit masses vegades. Posa la mà a la butxaca, treu el reproductor i la torna a posar. Xafardejar el seu voltant sense sentir el que diuen el distreu, s'imagina les converses, el que pensen, el que viuen. Somia despert per perdre el temps.La noia que, segur, acaba de sortir del despatx, juga amb les tecles del mòbil i sembla

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-84545791251783576662009-03-08T20:01:00.017+01:002009-03-11T13:03:18.315+01:00

Mitologia i història es barregen sovint i avui ho fan per explicar la història del Silphium, una planta extingida que va ser molt important per a tot un imperi. La cobdícia de l'home la va fer desaparèixer.Explica la mitologia que a Tessàlia hi havia una pastora anomenada Cirene. Era filla del rei dels làpites, famosos per lluitar contra els centaures. Jo no m'imagino pas a la infanta treient a

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-74833134575214003342009-03-03T18:37:00.006+01:002009-03-11T07:19:54.482+01:00

- Digues que sí, si us plau, amor, digues que sí... Recordes? Et veia passar davant el finestral i jo allà, amb la boca oberta. Al principi ni t'hi fixaves en mi, potser les meves formes no et seduïen, no ho sé. Fins un bon dia que sí que ho vas fer, recordes? Em vas mirar i jo tensa, apretant cintura. Digues que sí, amor, si us plau. Amunt i avall pel carrer, quan passaves em miraves. I jo tensa

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-45347802576292325392009-03-01T08:01:00.003+01:002009-03-01T11:08:29.324+01:00

Des de 1998 Brian Skerry és fotògraf de la coneguda revista National Geografic i fa ben poc va tenir la experiència més acollonant i màgica de la seva vida que l'hi ha fet guanyar el premi 2008 a la millor imatge animal de la revista. Segons explica el fotògraf americà, col-laborador de revistes com People, Sports Illustrated, Geo, o fins i tot Play Boy, va anar a les illes Auckland, a Nova

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-67861816066302241522009-02-28T07:06:00.005+01:002009-02-28T09:43:33.670+01:00

Sense sortir fa un cop d'ull a fora i veu que comença a clarejar. El dia serà humit i això el posa content. L'hivern sec el cansa per l'esforç de remullar el camí però avui serà diferent, avui lliscarà àgil, fent zig-zag, deixant rastre. Companys d'aventures aprofiten la frescor de la nit per passejar, festejar i menjar però a ell ja no li fan cap gràcia aquestes sortides nocturnes. Més d'un cop

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-22063695809008648742009-02-26T16:32:00.007+01:002009-03-01T07:36:15.856+01:00

Patumerus i patumeres, fa uns quants dies va sortir a la premsa una nova normativa europea sobre les festes de carrer amb material pirotècnic. La notícia va concentrar fins a 10.000 persones i 400 colles de diables, segons alguns mitjans. La nova directiva la podeu trobar aquí per si algú no se l'ha llegit "http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2007:154:0001:0021:ES:PDF". És

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-46939371585513873242009-02-24T16:46:00.009+01:002009-03-02T06:13:40.739+01:00

Quan era petit m'havia trobat menjant, més d'una vegada, per la meva tossudesa, a la tassa del vàter. Això a la canalla els hi passa, no sé ben bé per què, hi ha menjars que no volen de cap de les maneres.Un altre record és el de, després de mitja hora amb una pilota de tall a la boca, deia "tinc pipí" i corrents ho escopia a l'aigua i, feta la feina, tirava de la cadena. Això en el millor dels

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-38853662049745547932009-02-21T08:56:00.009+01:002009-02-28T08:25:12.630+01:00

Quan vaig començar a parar aquesta taula no sabia quants comensals hi hauria, ni què s'hi menjaria. Mica en mica la vaig decorant. Algun dia, romàntic, hi posaré una espelma. Un altre, més cansat, els plats seran insípids.Avui, com al programa del 33, cuines del món. Avui, Somàlia. I ho faré amb K'naan.Aquest viatger, que és el què vol dir el seu nom, va néixer a Mogadiscio fa 31 anys i va

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-88771624332960738672009-02-19T17:52:00.006+01:002009-02-28T08:26:45.259+01:00

Calenta, m'acarona la galta i llisca fins el llavi. Record vaginal. Càgum! De mar, salada.La primera capa, dura, es desprèn fàcilment i despulla una segona, tocada, malferida. Estalviar és de savis i intento aprofitar tot el que es pot. El viatge ha sigut dur, i els cops calen molt endins. Haurà arribat al cor? La forma, original, es deforma. La ferida més gran serveix de base per començar a fer

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-79431253690237108182009-02-17T19:50:00.003+01:002009-02-28T08:27:43.586+01:00

Crec que qualsevol comentari sobra. L'Annie Leonard s'explica prou bé. Disfruteu dels 20 minutets que duren els dos vídeos junts i a veure que en penseu. Bon profit!!

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-80778128011982194242009-02-12T18:06:00.002+01:002009-02-28T08:30:59.459+01:00

Em desperta un soroll metàl-lic que conec però no reconec. L'olor (o potser pudor) em desvetlla i decideixo posar un peu a terra. Arronso els dits, la rajola és freda. Mai m'han agradat les moquetes o les estores. Em llevo i segueixo el meu nas que em porta fins a la cuina. Allà la tapa tremola i fumeja. Amb un drap de cuina li trec el barret a l'olla i em sorprèn el baf de la col i la patata que

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-40058836529970822152009-02-11T17:38:00.001+01:002009-02-28T08:33:50.673+01:00

Avui he recordat aquest vídeo que vaig veure fa temps a "Fogonazos", un dels blocs pel que, de tant en tant, trec el nas. No sé ben bé per què l'he recordat. Suposo que pel moment que estic vivint. Un salt espectacular i una baixada amb algun que altre inconvenient (que ara us explicaré) per acabar amb el peus a terra, sa i estalvi.El 16 d'Agost de 1960, a la base d'Alamogordo de New Mexico, Joe

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6806373935227000170.post-39891948010056836592009-02-08T08:54:00.001+01:002009-02-28T08:37:05.612+01:00

Randolph Frederick Pausch, professor d'informàtica de l'Universitat Carnegie Mellon, Pittsburgh, va morir d'un càncer de pàncrees el 25 de juliol de l'any passat.Especialista en el disseny i interacció home - màquina, les seves últimes conferències parlen de altres tipus de relació.La meva intenció (i la seva) no és que us poseu tristos, al contrari. El missatge és un altre. Jutgeu vosaltres

Israhttp://www.blogger.com/profile/17650924093112502051noreply@blogger.com2